Jules Barbier

Jules Barbier (París, Illa de França, 8 de març de 1825 - 16 de gener de 1901) fou un autor dramàtic francès.

Fou un dels més fecunds autors dramàtics del , avarcant en totes les seves obres tots els gèneres teatrals amb tal encert que August Vacquerieva dir d'ell que posseïa l'entremaliadura i enginy d'Aristòfanes.

També publicà diversos volums de poesia com: * ''La Gerbe'', (1943). * ''Le Franc Tireur'', cants patriòtics de guerra (1871) * ''Fleurs blessées'', (1890). * ''Théatre en vers'', dos volums (1879). Debutà en el teatre amb el drama ''Le poète'', (1847), que acollí bona acollida en la ''Comedie francesa'', al que li seguiren. * ''L'Ombre de Molière'', (1847). * ''Amour et bergerie'', drama (1848). * ''André Chenier'', drama (1848). * ''Bon gré mal gré'', comèdia (1849). Des de llavors data la seva col·laboració amb Decourcelle i Barrière, de la que resultaren els drames ''Un drame de famille'', (1849), ''Jenny l'ouvrière'',(1850) en col·laboració Decourcelle, que fou un dels melodrames que més durareder èxit tinguere en el seu temps: * ''Laurence'', (1850). * ''Les Contes fantastiques d'Hoffmann'', (1851). * ''Derniers adieux'', (1851). * ''Le Memorial de Sainte-Heléne'', (1852). * ''Les Marionnettes du Docteur'', (1852). * ''Princesse et Favorite'', (1865). * ''Cora ou l'esclavage'', (1865). * ''Maxwell'', (1867). * ''Jeanne d'Arc'', amb cors de Gounod (1873). * ''Un retour de jeunesse'', (1877). * ''Neró'', (1885). amb els mateixos col·laboradors estrenà les comedies: * ''Graziella'', (1849), posada en música per Antony Choudens el 1875. * ''Le feu de paille'', (1849). * ''Les amoreux san le savoir'', (1850). * ''L'amour mouillé'', (1850). * ''Un roi de la mode'', (1851). * ''Voyage au tour d'une jolie femme'', (1852). * ''Le maitre de la maison'', (1866). * ''La loterie du mariage'', (1868). * ''Un homme à plaindre'', (1879), etc. Com a llibretista, en col·laboració generalment amb Cavré, figurà en primera línia durant llargs anys, devent-se-li infinitat de llibres tant d'òpera com d'opereta, entre ells: * ''Galatée'', (1852), òpera còmica molt popular a França. * ''Le roman de Rose'', (1853). * ''Les noces de Jeannette'', (1853). * ''Les sabots de la marquise'', (1854). * ''Dencalion et Pyrrha'', (1855). * ''Valentine d'Aubigny'', (1856). * ''Les noces de Figaro'', (1858). * ''Faust'', (1859), música de Gounod, * ''Le Pardon de Ploërmel'', (1859) música de Meyerbeer, que traduí a l'italià amb el títol de ''Dinorah'', va recórrer triomfalment tots els teatres d'Europa i Amèrica, * ''La nuit aux Gondoles'', (1861), * ''La Statue'', (1861) música de Reyer, * ''La fille d'Egypte'', (1862), * ''La Reine de Saba'', (1862), * ''Peines d'amour perdues'', (1863), * ''Le mariage de don Lope'', (1865), * ''La Colombe'', (1866), * ''Roméo et Juliette'', (1867), * ''Don Quichotte'', (1869), * ''Jeanne d'Arc'', (1873), * ''Paul et Virginie'', (1876), * ''Les amoreux de Cathérine'', (1876), * ''Le timbre d'argent'', (1876), amb música de Saint-Saëns, * ''Sylvia'', ballet amb música de Delibes (1876), * ''Grasielle'', (1877), * ''Polyencte'', (1878), amb música de Gounod, * ''La reine Berthe'', (1882), * ''Les Contes d'Hoffmann'', (1882), * ''Francoise di Rimini'', (1882), amb música de Thomas, * ''Nerón'', (1885), amb música de Rubinstein, * ''Une nuit de Cleopâtre'', (1885), * ''Bianca Cappello'', (1886), * ''La tempéte'', (1889), ballet. A més traduí l'òpera de Nicolai, ''Les joyeuses Commères de Windsor'', que fracassà en el teatre Líric de París. Proporcionat per Wikipedia