Oskar Hansen

Nikolai Oskar Hansen (12 d'abril de 1922 a Hèlsinki - 11 de maig de 2005 a Varsòvia) és considerat un dels grans arquitectes visionaris. Dissenyador, urbanista, teòric, professor, pintor i escultor, moltes de les seves obres reflecteixen la influència del cubisme. La seva relació amb Pierre Jeanneret i Le Corbusier va afavorir la seva capacitat de treballar les formes en la naturalesa, però va ser la seva estada a París, entre el 1948 i el 1950, la que va constituir el punt de partida en la seva evolució cap a la «forma oberta», la idea que va impregnar tot el seu treball posterior: una teoria –alguns en dirien una actitud– que adopta l'«art com a procés», en el qual s'indueix l'espectador o destinatari de l'obra a participar-hi.

Oskar Nikolai Hansen va néixer en el si d'una família d'orígens diversos: la seva mare era russa i el seu pare, noruec d'arrels poloneses llunyanes. El seu avi era el conegut multimilionari i filantrop noruec Herman «Appelsin» Hansen. El 1923 la família Hansen es va establir a Vílnius, llavors Polònia, país que tres anys més tard els va concedir la ciutadania polonesa. Oskar Hansen va estudiar mecànica a l'Escola Politècnica Superior de Vílnius (en aquell temps capital de la proclamada recentment República Socialista Soviètica de Lituània), on es va graduar el 1942. Durant la Segona Guerra Mundial, Hansen va ser un membre actiu de l'Exèrcit Nacional polonès (Armia Krajowa, o AK), el principal moviment de resistència polonès en la Polònia ocupada pels nazis.

El 1945, Hansen es va matricular a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Varsòvia. El 1948, gràcies a una beca del govern francès, es va traslladar a París, on va fer d'aprenent en els estudis de Fernand Léger i Pierre Jeanneret, cosí de Le Corbusier, i va conèixer artistes com Pablo Picasso, del qual va dir que li «havia ensenyat la “dimensió invisible”». Més tard va viatjar a Londres per estudiar a l'Escola Internacional d'Estiu d'Arquitectura, on va obtenir el primer premi del concurs amb la creació d'una urbanització; a la capital britànica va conèixer Henry Moore, en les escultures del qual –que integraven l'«interior» i l'«exterior»– ja va intuir aspectes de la ''forma oberta''. El 1949 va participar en el Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM) a Bèrgam, on va cridar l'atenció per oposar-se a les teories de Le Corbusier. 

Hansen es va casar amb una companya d'estudis de Lublín, Zofia Aleksandra Garlińska (d'ara endavant Zofia Hansen, 1924-2013). Proporcionat per Wikipedia