Ernest Labrousse

Camille-Ernest Labrousse (Barbezieux, Poitou-Charente, 16 de març de 1895 – París, 24 de maig de 1988) va ser un historiador francès especialitzat en la història econòmica i social.

Labrousse establí un model històric centrat en tres nusos—econòmic, social i cultural—inventant la història quantitativa de vegades actualment anomenada "cliomètrica". Va aplicar mètodes estadístics basant-se en biografies i en els relats de testimonis individuals, els quals han proporcionat la columna vertebral de la historiografia tradicional, va aplicar mètodes estadístics i va influir en tota una generació. Fernand Braudel va dir que si no fos per Labrousse, "els historiadors no haurien pogut reeixir en l'estudi dels salaris i els preus". ''La prominència de Labrousse també era degut al seu lloc en la Sorbonne, on supervisava les tesis doctorals de tota una generació d'historiadors''.

La seva primera gran obra va tenir el títol de ''Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle'' ("Esbós de l'evolució dels preus i els ingressos a França durant el segle XVIII", 1932).

El treball propi de Labrousse es concentra en la França del i XIX, però el seu mètode es pot aplicar a altres èpoques.

Labrousse, no era estrictament un membre de l'Escola d'Annales d'historiadors, els quals estaven molt influïts per les idees preconcebudes de la historiografia marxista per a satisfer-lo, però hi va col·laborar per a crear una nova demografia humana. El 1948 va presidir una cèlebre conferència titulada "Com s'originen les revolucions," centrant-se en les revolucions franceses de 1789, 1830 i 1848, i aplicant a elles la seva metodologia social, econòmica i política. El 1979 va rebre el Premi Balzan d'història (''ex aequo'' amb Giuseppe Tucci).

Labrousse va ser inicialment alumne de François Simiand. Proporcionat per Wikipedia